dijous, 30 d’abril del 2015

XOC D'URNES



"La transformació contínua de la producció, la sacsejada incessant de tots els estats socials, la in­seguretat eterna i el moviment, això és el que caracteritza l'època burgesa respecte de totes les altres". 

Ho van es­criure Marx i Engels al Manifest comunista fa un segle i mig llarg, i sembla que fos abans-d'ahir. Si de cas, la diferència és en el fet que tot s'ha accelerat, -"turboaccelerat", en expressió del filòsof Gonçal Mayos-. Avui no hi ha res més insegur que el calendari, que els terminis, que les previsions, i potser per això els polítics -i els gestors, i fins i tot el ciutadà enganxat al Google Calendar com aquell home de Quevedo al seu nas- no tenen més remei que aferrar-se a cada minut del calendari, els terminis, les previsions -les enquestes incloses-, com si això de marcar dates amb cercles vermells garantís que efectivament es compliran el calendari, els terminis i les previsions. Intent en va d'atrapar el tigre del temps abans que passi/ens passi per sobre.

Anem a pams. Se suposa que les pròximes eleccions al Parlament, les anomenades "plebiscitàries" pels partits sobiranistes, seran el 27 de setembre. Així ho van anunciar Artur Mas -encara que només ell té competències per fixar la data- i Oriol Junqueras, després de l'acord del 15 de gener per donar continuïtat a la legislatura fins aleshores. Quant a les generals, Mariano Rajoy vol convocar-les per al ­novembre/desembre, quan toquen. Però passa que entremig hi ha les municipals i ­autonòmiques del 24 de maig i la possible desfeta del PP podria alterar el timing. Ahir Rajoy va dir que no vol tancar-se cap porta, incloent-hi la de convocar les legislatives coincidint amb les catalanes. I Mas, en un missatge en dos temps coincidint amb la diada de Sant Jordi, va deixar anar que el 27-S no només depèn d'ell: també d'ERC... i de Rajoy. Si Rajoy avança les "seves" eleccions, Mas podria replantejar-se les "seves".

                                                                              Tapís de Bayeux
Una llei no escrita estableix que celebrar alhora unes eleccions generals i unes catalanes no interessa a cap de les dues parts (i encara menys a la part catalana). "En temps de tribulació, no feu mudança", prescriu la màxima ignasiana, i Rajoy afirma que ell no té entre els seus "molts defectes" el de "fer cosetes a curt termini". Però la inseguretat eterna i el moviment podrien triturar els calendaris electorals i encara més en aquesta hora. Així, el calendari electoral postmunicipals s'ha colat en la pugna Mas-Rajoy. I si no hi ha un pacte explícit o tàcit entre els dos presidents, podria passar qualsevol cosa. Per això no es pot descartar del tot un xoc d'urnes el 27-S en dos escenaris simultanis, l'espanyol i el català, que són un. Unes plebiscitàries Catalunya-Espanya en tota regla i a tot risc. (No es tractava de votar la cosa aquí i allà?) Eventualitat que, tenint en compte l'interès de sectors d'ERC i CDC per una candidatura conjunta per a les generals, no casa gens, gens ni mica, amb les llistes separades per al 27-S. La solució, cap al 5 d'agost (segons marca el calendari).

David González
La Vanguardia
28/04/2015

Píndola a El món a RAC1: http://www.rac1.org/elmon/temes/mariano-rajoy/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada