dimecres, 4 de març de 2015

QUÈ SE'LS DEU?

Per: David González
La Vanguardia 3/02/2015

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han assistit en les dues últimes setmanes a la desfilada de compareixences de membres de la família Pujol Ferrusola davant la comissió d'investigació del frau al Parlament. Ahir va ser el torn de tres dels fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola: Oriol -l'ara expolític, oficialment l'únic que es va dedicar a aquesta noble activitat-, Marta i Pere. La setmana passada va ser el torn dels progenitors, l'expresident de la Generalitat i la seva esposa, i del primogènit, Jordi, el fosc. En ocasions, sentint les explicacions dels uns i els altres davant els comissionats de la Cambra catalana, un s'ha arribat a preguntar si la ciutadania i els mitjans de comunicació no devem estar cometent un error atroç. Davant aquest to de pretesa superioritat patriòtica i moral, un ha arribat a creure que, intoxicats pels mitjans i víctimes de la manipulació i els interessos inconfessables de la política partidista, fins i tot dels embats de l'Estat, que d'haver-n'hi n'hi ha hagut, contra el procés sobiranista català, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya han/hem perdut de vista que els Pujol Ferrusola han estat una família exemplar: una família que ho ha donat tot pel país. I que -aquest és el subtext de la seva línia de defensa al Parlament- es continuen sacrificant pel país. Fins i tot ara, quan, segons va declarar la mare sense despentinar-se, els seus fills van "amb una mà al davant i una altra al darrere" (a més de, en el cas de Jordi, vuit milions d'euros al compte).

Què se'ls deu, senyora Ferrusola?

Potser és mentida que la "deixa" de l'avi Florenci només va ser regularitzada davant el fisc i no per tots els beneficiaris (no va ser el cas d'Oriol, com va reconèixer ahir ell mateix -de la qual cosa haurà de donar compte davant el jutge-) 34 anys després? No va ser això, aquest error immens una mica més que ètic, president Pujol, el que precisament va confessar vostè el 25 de juliol? O és que ara resultarà que aquesta confessió -i el que porta aparellat- no va existir? Està o no està imputat el citat Oriol, exsecretari general de CDC, i la seva esposa, en el cas de les ITV i de les deslocalitzacions de multinacionals? És o no és la seva veu la que se sent en aquests enregistraments en els quals ve a dir: "Tranquils: jo me n'encarrego"? És o no és cert que nombroses persones en el món convergent poden donar compte del paper que va exercir el primogènit, Jordi, com a home fort del partit a l'ombra, i amb àmplia capacitat de maniobra en l'entorn del Govern que presidia el seu pare després de la caiguda de Miquel Roca i en el mateix moment que va començar a gestionar la mal anomenada herència i en paral·lel al seu enlairament com a "dinamitzador econòmic" per mig món? Mai no va preocupar la filla arquitecta, Marta, haver rebut 12 encàrrecs de l'administració dirigida pel seu pare entre el 1988 i el 1997, i només un amb concurs públic?...


Què se'ls deu, senyora Ferrusola?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada