divendres, 11 d’abril de 2014

FA FALTA VALOR

Per: David González
La Vanguardia, 8/04/2014
  
ELS comissionats del Parlament de Catalunya que avui defensaran al Congrés la proposició de la consulta sortiran del palau de la Carrera de San Jerónimo amb un no com una casa de pagès, o, dit en castellà, un no como una catedral. Tot i això, sembla que Govern central, PP i PSOE endolciran el cop de porta amb oferiments al diàleg i fins i tot, en el cas dels socialistes, a una federalització del meló que fins ara ningú, ells tampoc, no ha gosat obrir.

Caldrà veure si Rajoy –sembla que, d’entrada, no– secunda Rubalcaba en l’afany reformador que en cap cas no tirarà endavant si només és cosa d’un partit espanyol gran. La complexitat del tràmit requerit per modificar la Carta Magna, amb què, després d’una història constitucional més que agitada, se la va pretendre blindar contra les incerteses, és una paret gairebé impossible de saltar per a la minoria catalana o per a qualsevol altra minoria que s’ho proposi, incloent-hi la federalista.

És cert que, en preveure la seva pròpia reforma democràtica, la mateixa Constitució sempre té oberta una porta al canvi. No hauria de ser impossible una evolució federal o confederal en què la plurinacionalitat lingüística i cultural admesa –i sovint ignorada– es tradueixi, més enllà de l’autonomia de les “nacionalitats i regions”, en una desexclusivització de la sobirania “única i indivisible” atribuïda a la “nació espanyola”, que avui invocaran Rajoy i Rubalcaba. És el que Jordi Pujol anomenava als noranta “sobirania compartida” i és cap a on continua anant el món, com evidencia el cas de la UE.


Pot ser que la societat espanyola i les seves classes dirigents no estiguin preparades per compartir el dret a decidir. Aquest principi, que de ser considerat una quimera, una aberració jurídica i fins i tot un ens inexistent, ha passat a ser incorporat a la doctrina del TC com a aspiració política legítima i, per tant, democràtica, podria esdevenir, emperò, un ancoratge seriós per agafar el toro per les banyes. Una via per aturar el risc que al final la Constitució sigui una porta que, com aquelles sinistres donzelles de ferro de l’edat mitjana, només tanqui cap endins. Encara que, per a això, i parafrasejant Radio Futura, fa falta valor. O sigui, el que avui penso que es trobarà a faltar en el debat del no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada