dimecres, 29 de gener de 2014

Negres i amb ulls blaus

Per: David González
La Vanguardia 28/01/2014


No és cert que David Bowie va venir al món amb un ull blau i un de gris, però pot ser que, contra el que es pensava, els europeus de fa 7.000 anys fossin més aviat de cutis fosc i, com el camaleònic rei del pop, amb els ulls blaus. Aquesta és la conclusió de l'estudi del genoma més antic de la prehistòria recuperat en les restes d'un caçador-recol·lector que va viure al paleolític superior a l'actual Lleó. Una vegada més, la ciència topa amb els límits de les seves veritats. El mateix va passar al segle XVII, quan la troballa de cignes negres a Austràlia -el famós exemple de Popper- va fulminar l'axioma que com que tots els cignes (coneguts) eren blancs, allò no podien ser cignes.

En realitat, això del nostre nou avantpassat no ens hauria de sorprendre gaire: encara sabem massa poc de nosaltres mateixos per donar res per fet. Però la reacció és inevitable per raons que van molt més enllà del progrés científic. Els Anglada, els Le Pen -i alguns més- tenen un seriós problema que ve de lluny. Es coneix com a fal·làcia naturalista la pretensió d'identificar el que és habitual o freqüent amb el que és natural com a bo, correcte, lògic o objectiu. Com que donem per fet que sempre hi ha hagut pobres i rics, és normal que continuï havent-n'hi. És natural, diem o pensem, entre convençuts i resignats. I així legitimem situacions que no són més que construccions socials, culturals, històriques, ideològiques, polítiques i fins i tot científiques, sense adonar-nos que no són més que això: constructes.

De la fal·làcia naturalista, del ser a l'haver de ser, es deriva el que els antropòlegs anomenen la naturalització del que és social (la desigualtat econòmica: hem interioritzat que és normal fins i tot que la gent es mori de gana) i, amb el mateix resultat, la socialització del que és natural. Així és com a partir d'un tret físic característic del fenotip, el color de la pell, variable en tota l'espècie humana a diferencia del genoma, compartit al 99,99% per tots els individus, s'han bastit entramats polítics i legals com l'apartheid a Sud-àfrica o solucions finals per a minories com les aplicades pels nazis.


No us feu (gaires) il·lusions: que el nostre avantpassat lleonès s'assemblés una mica al fill d'una senyora del Iemen i un senyor de Finlàndia, o al revés, no ens redimeix de res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada