divendres, 10 de gener de 2014

Això no serà Polònia

Per: David González
La Vanguardia 31/12/2013


CAL FER un tomb per Twitter per quedar-ne tip: els uns proposen el Cant de la senyera maragallià -bellíssim, per descomptat- com a himne oficial de la Catalunya independent ("sisplau, feu RT"); n'hi ha que s'entendreixen amb l'articulisme patriòtico-sentimental més monòton (alguna idea nova, nois?); d'altres fan com que s'indignen amb l'última pensada, certament per llogar-hi cadires, del neoespanyolisme mediàtic local (prohibir l'estelada als espais tancats, com el tabac -així es comença i després es passa als públics-); i algunes l'ensenyen, l'estelada, pintada als pits reginjolats o l'exhibeixen al tanga... i al final no saps si serà el Cant de la senyera, el Cant de la mamella o el Cant del culet (i no precisament el d'en Shin-chan), l'himne de la Catalunya emancipada.

Que em disculpin, els uns i les altres, la ironia i l'acidesa. L'autoparòdia -només cal veure el Polònia i tota l'extraordinària tradició satírica catalana, de L'Esquella de la Torratxa a El Jueves- està molt bé; totes les societats cultes d'Europa la practiquen com a catarsi, com a teràpia per a impotències i frustracions. Fins i tot com a arma de xoc: si no el pots tombar, imagina-te'l assegut a la tassa del vàter amb els pantalons arran de terra. Per això totes les dictadures -i fins i tot les democràcies que de tant en tant es posen massa serioses- prohibeixen burlar-se de l'autoritat. L'assalt militar al Cu-cut!, desencadenant de tantes coses durant els violents inicis del segleXX català, en dóna fe.

Aquest riure's del que som o del que no podrem ser ens enforteix. Ens vacuna. El riure té poder: cura. Però el que passa a Catalunya és massa seriós com per resoldre-ho a cop de tuit estelat o de boutade rojigualda en format lliga antitabac. Els uns i els altres haurien d'anar prenent-ne nota perquè l'hora de la veritat s'acosta. L'any 2014 els catalans seran convocats pel seu president per decidir el seu futur i l'altre president que tenen els impedirà de fer-ho. El primer invocarà les lleis catalanes i el segon les espanyoles. I un milió de persones podrien tornar a sortir al carrer en l'Onze de Setembre del tricentenari. Això no serà Polònia. Això ha de ser política, i la política és una cosa molt seriosa (tot i que no ho sembli). Us desitjo un bon any amb el millor somriure.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada