dimecres, 18 de setembre de 2013

EREN GEGANTS (NO MOLINS)

FOTO: LA VANGUARDIA

Per: David González
La Vanguardia, 17/09/2013
(Versió ampliada)

QUE algunes coses han canviat en el terreny de la recepció, la interpretació i fins i tot la reacció de, davant i contra el que succeeix a Catalunya des de fa un any ho demostra el fet que ara, i a diferència de la manifestació de la Diada del 2012, (gairebé) ningú no ha discutit les xifres de la mobilització sobiranista, els 1,6 milions de ciutadans de Catalunya que van unir les seves mans de nord a sud per reivindicar una consulta i preferiblement amb dret a independència. (Gairebé) ningú no ha discutit les xifres tret d’alguns reductes del friquisme mediàtic espanyolista més recalcitrant que on hi havia gegants acompanyant la cadena humana hi van voler veure ninots de cartró degudament disposats pels organitzadors de la Via Catalana per omplir inexistents trams orfes de persones de carn i ossos. La resta, certament, eren gegants, no molins, gegants joiosos.

Tant és així que tot un ministre d’Exteriors del Regne d’Espanya, el senyor José Manuel García-Margallo -en un gest de lucidesa i sentit comú dels quals no en va sobrada la dirigència política espanyola-, ha reconegut sense embuts “l’èxit de convocatòria, organització logística i comunicació”. Un èxit amb uns responsables -ni més ni menys que 30.000 voluntaris que des de fa mesos s’han dedicat en cos i ànima a garantir que tot sortís bé- que ja pensen com ampliar-lo l’any que ve, tant si es convoca finalment la consulta sobiranista com si no. N’estan avisats els que s’entossudeixen a veure manifestants de cartró on només hi havia gegants de festa major acompanyant la multitud i no al revés, com sol succeir a les festes populars.


Aquesta vegada no servirà negar l’evidència perquè -com ja es va veure en el cas de la crisi amb Zapatero- fer-ho no porta gaire lluny per no dir enlloc. Tot gran èxit sol tenir el seu revers en un gran fracàs. En la Diada del 2013 han fracassat principalment els que no van voler veure-hi més que manifestants de cartró i els que van jugar durant un any a esperar que baixés el suflé a cop de menyspreu, impugnacions als tribunals, insults, amenaces i joc brut polític i mediàtic. Aquesta ha estat fins ara l’alternativa oferta pel Govern d’Espanya a la reivindicació sobiranista catalana el fracàs de la qual reconeix implícitament el president Rajoy en obrir-se ara al “diàleg sense data de caducitat” amb el president Mas. Veurem. I encara no fa una setmana i Pérez de los Cobos, magistrat d’inequívoca trajectòria ultradretana i anticatalana, ha estat revalidat com a president del mateix tribunal on va començar tot això, el Tribunal Constitucional,  el dia que alguns, amb el cop a l’Estatut, van trencar el tabú d’ignorar la voluntad democràtica dels catalans constitucionalment expressada. Veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada