dilluns, 8 d’abril de 2013

ENTRAMPATS A MERKELEUROPA

Per: David González
La Vanguardia 2/04/2013


Sembla que Catalunya i Espanya, Espanya i Catalunya, ja s'han posat d'acord en alguna cosa. I no ho dic pel desglaç primaveral en les relacions entre els governs d'aquí i d'allà arran de l'entrevista dels presidents Rajoy i Mas. Ho dic perquè, malgrat la desconnexió latent i creixent, es percep un corrent de fons on convergeixen, paradoxa, molts espanyols i catalans del carrer: si el preu de ser a Europa és el que s'està pagant, ja s'ho faran Europa i el reconsagrat euro. O més ben dit, ja s'espavilarà Merkeleuropa, Alemanya i els seus satèl·lits del nord. La qual cosa no és exactament el mateix que anar contra Europa, per més que molts s'entestin a equiparar una cosa i l'altra.

D'un temps ençà, Europa ja no és com abans. En donen fe el viacrucis del dèficit i el calvari de l'atur, la mutilació per entregues, a l'estil Saw, dels nivells de benestar i l'escanyament de les expectatives de vida de la generació més jove i més formada. I, per descomptat, l'última de la cancellera: l'amenaça de xiprejar futurs rescats dels països del sud mitjançant l'extensió urbi et orbi de les exaccions de dipòsits superiors a 100.000 euros. L'europeïtat (germànica) cotitza menys que una acció de Bankia; i així, el "que se la queden"/ "que se la confitin" passa de rum-rum a clamor viral. I potser demà a grilleig a les urnes.

Els polítics s'ho veuen a venir. Rajoy, guiat per Hollande, ja li ha etzibat a Merkel que "el que s'estalvia no es pren". I gairebé alhora, l'hàbil cap del govern-català-a-l'oposició, Oriol Junqueras, ha desmerkelitzat la no nata consulta afirmant que tampoc passaria res (de nou) si Catalunya quedés fora de la UE. Amb la qual cosa, la gran raó esgrimida contra el procés sobiranista gairebé empeny a dur-lo a terme.

Rajoy i Junqueras s'estan trencant les banyes pel mateix: la sobirania de la classe mitjana hispanocatalana amenaçada per Merkeleuropa. L'un vol flexibilitzar el dèficit sí o sí perquè si Catalunya s'ensorra, s'ensorra Espanya. I l'altre necessita que el dèficit es flexibilitzi per poder votar els pressupostos de Mas -i de Mas-Colell-. Perquè, com li va dir Homs, si no els vota, si ERC no dóna el sí als comptes, no hi haurà consulta i continuarem (entrampats) a Merkeleuropa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada