dijous, 14 de març de 2013

VOSTÈ VE DE LA FEINA?

ARTEFACTES: trens d'alta velocitat, Xina

Per: David González
LA VANGUARDIA 12/03/2013

Pot ser que arribi el dia que el treball -aquesta activitat que segons Marx constitueix l'ésser de l'home (el vell Karl torna a estar de moda)- sigui una cosa tan excèntrica com ja ho és llegir papers que no siguin factures del gas o de la llum. Hi ha símptomes del que es dibuixa com el cop definitiu a allò que el recentment desaparegut Eric Hobsbawm -un altre marxista- va anomenar l'edat d'or. Aquell temps de pau, benestar i equilibris entre guanys i beneficis socials, és a dir, de seguretat socioeconòmica -ja ho sabeu, sanitat, escoles i pensions-inaugurat a Europa després del 45. Aquí hi vam arribar tard i segurament d'aquí plora la criatura. Avui, ser revolucionari és defensar el dret de ser explotat a canvi d'un salari minvant.

Hi pensava dissabte, al tren, tornant de treballar gairebé a l'hora de les bruixes -cosa que no té res d'excepcional en l'ofici-. Després d'una bona estona mirant l'home vestit de diari que continuava llegint papers tot i que ja li queien fins i tot les ulleres, una de les dues joves del seient del davant es va armar de coratge i, respectuosament, el va inquirir:

-Perdoni, vostè ve ara de la feina?

-Sí -va contestar l'home.

-Que chungo, no? -va afegir l'home després d'un cert silenci, provocant el somriure de les noies.

-En dissabte? -va dir l'altra.

-S'ha de menjar, oi?... -va continuar ell.

-Esclar, i és una sort -va concedir la primera-. A mi em paguen 30 cèntims per cada enquesta que faig...

-Quantes en fas al dia?

-Cinc o sis....

-De dilluns a divendres?

-Sí.

-Per tant... -calculava l'home.

-Sí, sí, sis o set euros a la setmana. I també estudio, dietètica...

-El meu primer sou va ser de 5.000 pessetes, uns 30 euros al mes -va dir l'home-. Era el que valien llavors uns texans Levi's (negres)...

-I què serà de nosaltres? -va concloure la primera noia adonant-se que s'havien passat una estació.

-Gràcies!, I perdoni!, van dir totes dues, acomiadant-se, atabalades.

La resta dels seients del vagó, semibuit, els ocupaven altres noies i nois que feien botellot.

Cal parar aquest tren, va pensar l'home.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada