dimecres, 6 de març de 2013

EL PSC TAMBÉ EXISTEIX


Per: David González
LA VANGUARDIA 5/03/2013


MENTRE al Tribunal Constitucional es prepara el xoc de trens jurídic per la impugnació del Govern de Rajoy de la declaració sobiranista del Parlament, el PSOE i el PSC s'han situat al caire de l'autodestrucció mútua, com Kennedy i Khrusxov quan allò de Cuba, a compte del dret a decidir amb permís de l' Estat -que és un oxímoron curiós-. Navarro ha fet història -qui ho havia de dir, tot i que ja va apuntar maneres amb allò de l'abdicació del Rei en indisciplinar amb el PSOE els diputats del PSC a Madrid. I Chacón, que es va indisciplinar amb el PSOE i amb el PSC, pot ser que ja hagi passat a la història. En aquest punt sembla que s'hagi produït una curiosa convergència d'interessos entre Rubalcaba i Navarro, a més glòria del maquiavel.lisme i del foucherisme, ara que El Príncep fa 500 anys. L'amenaça de guerra nuclear entre el PSOE i el PSC hauria estat el mitjà i el descarrilament de Chacón de la cursa successòria del socialisme hispànic, la finalitat. En tot cas, Navarro comença a exercir el dret a existir del PSC a la Catalunya postautonòmica, perquè sense existir -lògica aristotèlica- no es pot resistir.

Com Terol, el PSC també existeix, encara que sigui en la condició més precària des de la transició (tercera força al Parlament). I com que existeix, decideix. D'entrada, ha decidit que també ell vol decidir, allà (PSOE) i aquí (consulta). Això sí, consulta legal i en la qual demanaria el no a la independència, però -i aquest és el quid de la qüestió- consulta al cap i a la fi. Un moviment de Navarro que relegitima l'aposta del president Mas, perquè li permet ampliar el consens sobre el dret a decidir el que sigui, que no és exactament el mateix que el dret a decidir sobre la independència; el retorna a la posició decisòria a la cabina de comandament on sembla que, a hores d'ara, és Junqueras qui marca el rumb còmodament, i dóna una oportunitat a CiU per ressituar-se en la centralitat de la centralitat del dret a decidir: entre ERC (independència sí o sí) i el PSC (federalisme). Aquí juga Duran. És la diferència entre una consulta per a independentistes, la de la declaració que van pactar CiU i ERC (85 diputats), i una consulta per a tothom (105 o 107 -la CUP dirà-). I, esclar, una basa perquè el PSC decideixi alguna cosa en tot això. Ja ho veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada