dimarts, 8 de maig de 2012

DIARIS I COMPLEXITAT

Per: David González 
La Vanguardia, 07/05/2012

Ho explicava el director d'aquest diari, José Antich, en un acte a propòsit de l'aniversari de l'edició en català de La Vanguardia : "Els diaris són potser més imprescindibles que mai perquè el món és més complex que mai". Els diaris ja tenen una edat. Van néixer a l'Europa del XVII i el XVIII, propulsats pel capitalisme d'impremta, com a àgora d'expressió de la naixent societat civil o "burgesa". La seva missió no només era informar -noticiar- sinó també formar l'opinió pública, constituir-la com a opinió lliure i crítica: d'aquí que són consubstancials a la democràcia. Jefferson, un dels pares de la revolució nordamericana, no en tenia cap dubte: entre govern sense diaris i diaris sense govern, triava els diaris. Alerta, doncs: cada cop que tanca un diari, la democràcia també tanca una mica. La xarxa? Sí i no. Recentment va plegar un diari de paper que supera els 200.000 amics a Facebook. No vivim a la xarxa, vivim en un món en xarxa, que és una cosa diferent.

Hegel, que a més de ser filosòf va fer de periodista a la gaseta de Bamberg, va definir els diaris com "l'oració matinal de l'home modern". La primera revolució industrial, i també la creixent escissió interna i externa entre el subjecte i l'objecte, l'home i la natura, i la seva natura, definitòria de la modernitat, van fer dels diaris un artefacte imprescindible que no només servia per matar les hores al club del burgès o embolicar l'entrepà de l'obrer alienat . Els diaris eren una finestra mòbil, un enllaç individual i col.lectiu amb un món de canvis accelerats, inabastable, imprevisible: un món que era possible ordenar, explicar, interpretar i finalment entendre, o fer-se la il.lusió d'entendre, en unes poques planes impreses.

A principis del segle XXI, el que el filòsof Gonçal Mayos anomena "turboglobalització" econòmica i tecnològica no només ha fet miques el subjecte modern aguantat amb pinces en la seva precària unicitat, en l'enllaç amb l'Altre: també ha destruït tota pretensió de construir qualsevol relat coherent per abordar la complexitat quan més falta fa. Atrapats a la xarxa, cada cop estem més perduts. Necessitem entendre, entendre'ns i fer-nos entendre. (Per això també té sentit La Vanguardia en català: ens entenem millor.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada