dimarts, 17 d’abril de 2012

Dèficit i raó d'Estat

Per: David González
La Vanguardia 10/04/2012

Espanya ha canviat. Ja no cal ser centralista ni avant ni après-la-lettre per recentralitzar tot el recentralitzable. Amb la crisi s'ha acabat el bròquil i el càrrec de consciència. Ve de lluny. El comte-duc d'Olivares no era cap nacionalista espanyol: era un Montoro a cavall obsessionat per treure del forat la molt malmesa hisenda d'aquella monarquia endeutada fins a l'ànima en què encara no es ponia del tot el sol. Per això va aconsellar a Felip IV que es fes rei d'Espanya: que no en tingués prou amb ser senyor de tal o tal regne o comtat sinó que mirés de reduir-los tots a les lleis de Castella. En aquell segle de ferro de violència extrema que va ser el XVII, el Memorial d'Olivares era la via racional perquè els terços poguessin continuar guerrejant a Flandes sense haver de pidolar contribucions a les Corts catalanes o portugueses, o demanar permís perquè les tropes trobessin oberts els camins de pas (i les masies). En l'Espanya del XXI, i amb la crisi encara més, impera la mateixa raó d'Estat de fa tres segles i mig. Montoro ens racionalitza el pressupost. I Pastor no vol que una hipotètica post-Espanya hagi de demanar permís algun dia a uns hipotètics Estats associats de Catalunya o Euskadi per connectar Madrid i París amb el corredor transeuropeu de mercaderies. D'aquí que l'eix ferroviari, millor pel Pirineu aragonès que pel Mediterrani o el Cantàbric. El sisè sentit ens diu que la pertinaç sequera econòmica és un drama però també l'excusa perfecta per a l'operació talla i enganxa . Per imperatiu del dèficit, esclar, torna l'administració financera única previ disciplinament ferri de la despesa autonòmica. El lleial Govern valencià d'Alberto Fabra ha renunciat a gestionar les seves 15 oficines de promoció exterior i les ha posat totes a les ordres del Ministeri d'Afers Exteriors: 2 milions menys de despesa. Recentralitza, que alguna cosa t'agrairà Merkel. El pacient Govern català no rebrà els 759 milions en infraestructures pendents del 2008 ni els 219 del 2009, i haurà de passar la Pasqua i la Candelera amb un 44,9% menys d'inversió de l'Estat. Això sí, Madrid -paraula d'Alicia- pagarà les nòmines dels funcionaris de la Generalitat. Tranquil, president, tranquil. El dèficit, la nova raó d'Estat. O la vella tàctica de la terra cremada (pel que pugui ser).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada