dimarts, 24 d’abril de 2012

LEPENISME 2.0

Per: David González

La Vanguardia 24/04/2012
 L'increïble home minvant  (1957)

La primera volta de les presidencials franceses ha situat el socialista Hollande (28,6%) per davant de Sarkozy (27,1%), però el lepenisme 2.0 pot decidir qui presideix França en un context d'alta volatilitat política. Sarkozy, que ha passat de ser el copilot de Merkel en el disciplinament de l'Europa postbenestar a assemblar-se a l'increïble home minvant, seria el segon gran líder de la dreta europea -després de l'impresentable Berlusconi- descavalcat del poder per la impaciència dels mercats. Queda clar -compte, Rajoy- que els mercats no tenen ideologia. I ara, menys que mai. Per molt que la socialdemocràcia crepuscular s'emocioni amb Hollande (no sé per què em sembla un clàssic socialista de dretes), el candidat socialista arribarà a l'Elisi sobre les mateixes arenes movedisses que trepitja Rajoy a la Moncloa; només Merkel sembla a recer dels sismes borsaris a la cabina de comandament del germanitzat BCE. La partida francesa encara està oberta. La clau la té la ultradreta xenòfoba liderada per la filla de Le Pen, Marine, tercera força amb un 17,9% dels vots. Són 7,9 punts més que els que va assolir el seu pare el 2007 -arran de la fuga de vots a Sarkozy-, però també són 3,2 més que els que va obtenir el 2002, quan es va colar a la segona volta en deixar enrere el socialista Jospin. Sarkozy intentarà ara que el vot emprenyat de dretes i el netament xenòfob antisistema torni a casa per fer descarrilar Hollande. Però resulta que Le Pen vol que guanyi Hollande per enfonsar Sarkozy i erigir-se en referent de totes les dretes. D'entrada, ja s'ha apuntat la dolça derrota de Sarko. És una perspectiva in- quietant, afavorida per la crisi del benestar, pel populisme xenòfob cultivat pel mateix Sarkozy i pel bonisme rousseaunià de molta esquerra; però sobretot pel que V. Stolcke anomena "la nova retòrica de l'exclusió a Europa". És un racisme light que ja no incideix tant en el desfasat discurs racial o biologista sinó en un culturalisme trampós segons el qual cada cultura s'ha de desenvolupar al seu territori "natural". És una manera respectuosa de dir a un immigrant que marxi de França o que no surti del país d'origen pel bé de la seva cultura! Un racisme honorable que permet votar Le Pen, Sarkozy, Hollande...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada