dijous, 14 de juliol del 2011

ESPANYA, NI GREGA NI FENÍCIA


Per: David González


NO CAL ANAR A l'ORACLE DE DELFOS. Tothom ho sap i és profecia que Rubalcaba té tantes possibilitats de vèncer Rajoy com que de la calba li brollin rastes. Quina és doncs, la missió del Demòstenes càntabre? La primera i evident és evitar la pitjor marca electoral del PSOE. La segona, mantenir el control de la cuina pròpia i, si pot ser, maridar algun plat sucós amb la del costat. I com que res no fa pensar que tant bon punt Filip Rajoy passi el llindar de La Moncloa el vent s’endugui la crisi com un mal núvol, és molt probable que a Rubalcaba no només li toqui liderar la transició del PSOE cap a no se sap on sinó també la concreció dels “grans acords nacionals” que populars i socialistes demanen a crits per tot arreu.

Com més es perllongui l’estat de confusió, més fàcil serà cuinar la gran entesa. Impossible? La crisi no només envia a l'atur crònic milions de treballadors; també actua com a gran trituradora de les últimes certeses ideològiques. Per això ploren les criatures a les places. Cada cop hi ha menys línies vermelles infranquejables, i molt menys, en política. El pacte PP-IU a Extremadura n’és paradigmàtic.

Rubalcaba pot pactar amb Rajoy un escenari de socors mutu que conjuri el fantasma de la grecització final d'Espanya i no precisament per la fundació d’una nova Empúries. Però no es tracta només de reformes econòmiques. També, polítiques. La dreta i l’esquerra espanyola demanen més Estat, i, amb la crisi, molt més. Els uns, per a “cuirassar-lo”, en expressió de l’exministre Arias-Salgado en un recent document per a la FAES, dedicat a Rajoy, que proposa una reforma constitucional “mínima” abans que els nacionalistes el “destrueixin”. I els altres, per muscular-lo enfront dels mercats. La reforma electoral, que per Arias-Salgado es queda curta, és la línia que uneix Aguirre i els indignats. I que pot unir Rajoy i Rubalcaba.

La temptació de trobar en IU -o en la UPyD de Rosa Díez- una força alternativa al xantatge fenici, vull dir nacionalista, és gran. L'informe sobre la reforma de la llei electoral redactat pel  Consell d’Estat  a petició de Zapatero i la fórmula alemanya que planteja Rubalcaba ho farien possible. Tant l'ampliació a 400 dels 350 diputats actuals, com la segona llista de circumscripció única estatal per triar-los, tenen un clar beneficiari, IU, que a les últimes generals va obtenir només 1 escó (2 incloent-hi el d’ICV) bo i recollint 963.000 vots; és a dir, 200.000 paperetes més que CiU (10 diputats) i el triple que el PNB (6). No debades, la infrarepresentació d'IU ha alimentat l’argumentari del 15-M. Seria una reforma democràticament simpàtica, que, en tant que canvia les regles del joc, requereix un consens entre el PP i el PSOE. Per a tots dos, sempre serà preferible dependre d'una força “nacional” com IU o la UPyD per articular majories que no dels nacionalistes de CiU i PNB. Espanya no vol ser grega, però fenícia encara menys.

(Publicat a La Vanguardia edició paper català i castellà i a La Vanguardia blog "Fem un reset", 15/07/2011)


Font: PÚBLICO/CONSELL D'ESTAT


Informe del Consell d'Estat sobre la reforma de la Llei electoral
http://www.consejo-estado.es/pdf/REGIMEN-ELECTORAL.pdf

Annex I del Consell d'Estat amb propostes dels partits per a la reforma de la llei electoral
http://www.consejo-estado.es/pdf/ANEXOI.pdf

Annex II del Consell d'Estat amb simulacions model electoral
http://www.consejo-estado.es/pdf/ANEXOII.pdf

Document Rafael Arias-Salgado per a la fundació FAES
http://www.fundacionfaes.org/record_file/filename/2974/REFORMA_ELECTORAL_O_REFORMA_CONSTITUCIONAL_ARIAS_SALGADO.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada