dijous, 16 de juny de 2011

ESTAT D'INDIGNACIÓ (144 com a màxim)


Una de les grandeses de la democràcia (sistema) rau en què es riu d'ella mateixa. Millor encara, si (suposadament) trontolla.

Diuen els diaris (sistema), que a Catalunya s’ha viscut l’atac més greu a la democràcia des del 23-F. Fem alguna cosa?

L’endemà del 23-F no feien el Polònia (sistema). Posaven Benny Hill. Els nens reiem molt. Alguns vam escoltar la ràdio, aquella nit.

Una de les grandeses de la democràcia consisteix que els antidemòcrates es poden presentar a les eleccions (sistema). Són a casa seva.

Diu el conseller (sistema) que hi havia violents davant del Parlament. També hi havia el nen, la nena, la mama i la iaia. 
La revolució és la revolució, diu un gran demòcrata (sistema). El mateix demòcrata: que plegui el conseller dels Mossos, per “inepte”.

Piulen que aquest estiu farà furor el Tura style (sistema). És el fons creatiu de la indignació. El fons de la butxaca de les bermudes (de marca)

Els Sex Pistols (sistema) se les pintaven ells, les samarretes. Les escopinades anaven a mitges.

Els polítics (sistema) compartien “el fons” (ousia), no “les formes”. Salvem el moviment (“les formes”?!) Aristòtil.

Examen de selectivitat (sistema): autoritat i democràcia són un oxímoron? Quina pregunta més fàcil, la veritat.

Indignar-se és de franc. Caçar un polític (sistema), una obligació. A Esparta caçaven ilotes (quan es feia fosc).

Roba-li al diputat cec el gos pigall i seràs feliç: “És cec, però és de CiU (sistema)”.



Democràcia real, ja. Proposta número u: aixeca les mans i no et presentis mai a les eleccions. No fos cas que et botin (sistema).

Pots continuar piulant. És de franc.


David González



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada