dimecres, 18 de febrer de 2015

LES PANTALLES DEL PROCÉS


Per: David González
La Vanguardia 17/02/2015
(Versió ampliada)

LA SUCCESSIÓ accelerada i la saturació d'imatges i moments "històrics" que han jalonat l'anomenat procés sobiranista des del 2012 han desembocat en aquests primers mesos del 2015 en un alentiment o compàs d'espera en el qual alguns veuen la llargament esperada baixada del "suflé" si no la seva mort anunciada. És cert que es percep una sensació de desorientació i desencant en el sobiranisme civil articulat per l'ANC, tant per qüestions internes (el relleu de Forcadell d'acord amb els estatuts) com, sobretot, per la (mala) gestió política del full de ruta independentista. L'entitat no ha aconseguit ni unes eleccions "constituents" a la primavera -seran el 27 de setembre- ni que CDC i ERC, sobretot, es presentin als comicis amb un format el més unitari possible. Les llistes seran en plural i el programa comú encara verdeja.

CONVÉ PERÒ evitar lectures precipitades. Com sempre, i com acredita la seva arrel democràtica i participativa (això ja estava inventat molt abans que arribés Iglesias), el futur del sobiranisme o independentisme català de masses, la teoria i la praxi cívica, cultural i política que caracteritza principalment el paisatge del catalanisme de principis del segle XXI, es decidirà a les urnes aquest 2015. L'hora de la veritat, els vots. Les eleccions municipals del 24 de maig, les catalanes anunciades per al 27 de setembre, i les generals previstes per al novembre, dibuixen el camp de joc en què es lliurarà el "continuarà" de l'encaix o el desencaix Catalunya-Espanya. Es tracta de tres eleccions, tres, de marcat biaix plebiscitari: les municipals ho són per definició (es vota a favor o en contra de l'alcalde en exercici o el seu successor, ja sigui un candidat opositor alternatiu, o una aliança de candidats: per entendre'ns, "O Trias o Colau"); les generals o legislatives espanyoles perquè el factor Podem ressuscita la dialèctica entre reforma (Rajoy-Sánchez) o ruptura que va ser desactivada als inicis de la transició política espanyola (encara que com a simulacre: Iglesias ha entès bé Baudrillard, i per això lidera el Partit Simulacionista); i esclar, les eleccions catalanes perquè, amb més o menys intensitat, sempre han estat plebiscitàries per vocació: Catalunya i/o Espanya. Fins i tot les andaluses del proper 27 de març, les primeres del cicle electoral que s'acosta, respiren aires de plebiscit: "o jo, o el del cigar i el plasma", diu Susana Díaz.

'Casa d'estiu' / C. D. FRIEDRICH
TOTES LES ELECCIONS del 2015 estan interconnectades. Per això CDC/CiU i ERC les contemplen com un tot, però sabent que caldrà passar les pantalles una a una abans d'afrontar la següent. La pantalla de maig permetrà visualitzar quants governs municipals sobiranistes es constitueixen, el que permetrà calibrar, tot i que no de manera definitiva, quin és exactament l'estat del "procés". La pantalla de les catalanes resoldrà la incògnita de si es consolida o no una majoria parlamentària nítidament independentista i, com a conseqüència, si es trasllada a la Generalitat el (possible) esquema municipal de governs de concentració CDC/CiU-ERC i per fer què i de quina manera: si exercir d'entrada la independència, com proposa Junqueras, o prorrogar-la 18 mesos, tal i com ha plantejat Mas. De tot això dependrà que CDC/CiU -en funció de si Unió hi és o no, sigui quina sigui la fórmula amb què Mas acabi anant a les eleccions- i ERC arribin a una confluència electoral en les generals del novembre per frenar Podem com a possible primera força a Catalunya, o, si més no, plantejar una segona volta del "plebiscit de veritat" que ja s'haurà fet a les catalanes per evitar que l'altre plebiscit el difumini en un moment transcendental per a la política espanyola. Es tracta de recuperar l'esquema fallit de llista CDC-ERC de les passades europees. Als estats majors dels dos partits ja treballen en aquest horitzó. Però arribar a aquesta pantalla dependrà de les imatges que projectin les anteriors, una a una.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada