dissabte, 24 de maig del 2014

Els ànecs no rauquen

Per: David González
La Vanguardia 15/05/2014

La campanya del 25-M (que, no ho dubteu pas, d'haver-n'hi n'hi ha) arriba avui a l'equador, cosa que suposa, bàsicament, que l'ensopiment ja durarà només una setmana. Al desinterès crònic per la cosa europea, generalitzat deçà i dellà dels Pirineus, s'hi uneix la desconfiança profunda envers tota la cosa pública i el pànic davant el xarop de bastó merkelià, que caldrà continuar empassant-se per treure del forat alguna cosa més que els peus. Triturat el futur de les classes mitjanes i els que feliçment hi van ascendir en temps del compromís històric, hipotecat fins al botó el famós ascensor del benestar, cal tenir molta fe en el somni europeu i més encara per connectar-se a un cara a cara entre Cañete i Valenciano a TVE al caire de la mitjanit. Continuem entroikats. I somnolents.

Cal tenir una fe, com a mínim, com la del president Artur Mas o la del candidat de CiU, Ramon Tremosa. La qual cosa és de premi Carlemany, ara que el catalanisme majoritari, sobiranista, ha descobert que Europa ja no és la noia que va ser: aquella simpàtica xicota d'ulls blaus i cabellera estrellada que prometia la lluna. Fins i tot als líders europeus més respectuosos amb Catalunya els costa Déu i ajut trencar la llança. "Caldrà considerar el desig dels catalans" va ser el màxim que va declarar a La Vanguardia, en ser preguntat per Jordi Barbeta, el candidat liberaldemòcrata a la presidència de la Comissió, l'"amic" Guy Verhofstadt. Considerem-nos doncs, considerats.

Esclar que, si volem ser justos, Margallo, ni de broma.


A les altures de la raó d'Estat, els que estaven nerviosos amb això de Catalunya continuen mossegant-se les ungles. El millor ha estat, ara per ara, la crida de Felipe González a la grossen Koalition PP-PSOE -a cent anys, platejats, coteta verda i adéu campanya, Valenciano-; però sobretot això que els ànecs, "si rauquen com un ànec, són ànecs", ministre García-Margallo dixit. La llengua es trava, i es confonen els palmípedes amb els batracis, quan l'ús i l'abús d'analogies apocalíptiques porta a equiparar la petició de permís per a una consulta no vinculant, com la feta pel Parlament, amb la sagnant mascarada unionista (russa) a l'est d'Ucraïna. En català del DIEC, els ànecs claquen (en castellà de la RAE, parpan) i (feliçment) Catalunya s'assembla a Donetsk com un ou a una torrada de Santa Teresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada