dimecres, 5 de febrer de 2014

SOL D'HIVERN

Per: David González
La Vanguardia 3/02/2014


De vegades passa que un es reconcilia amb la televisió, amb el periodisme i fins i tot amb la política -encara que dir-ho soni políticament incorrecte-. Diumenge a la nit va ser una d'aquestes -rares- ocasions. El cara a cara televisat entre Artur Mas i Felipe González oficiat per Jordi Évole a propòsit del tema, és a dir, de la relació Catalunya-Espanya, ens va fer retrobar amb tot això (encara que estàvem avisats des de bon matí amb l'entrevista de Màrius Carol al president a La Vanguardia; cal tornar a aquesta conversa escrita per saber el que pensa Mas en aquesta hora, però sobretot, per saber com és Mas by himself).
 
A.Mas, J. Évole i F.González a 'Salvados' 
Tornant al Follonero, fins i tot l'escenari del debat era de celebrar: un centre cívic barceloní, el de Can Deu, a les Corts, amb la seva arquitectura i el seu clima modernista, i, esclar, la llum mediterrània filtrant-se pels finestrals sobre la taula de marbre. Moment Sol de invierno, un poema de Machado que sempre m'ha agradat per la plasticitat i la senzillesa extrema, per la calma densa del parc fred que intueix la primavera: "¡El sol, esta hermosura de sol...!", diu el vellet a la seva capa vella. (Llegeixo que la casa, edificada el 1897, va ser residència de la família Deu, propietària dels alcohols destil·lats Josep Deu i Cia. La marca va arribar a ser tan coneguda que va donar peu a dites tan populars en català com "va ser un banquet de cal déu" o "es va armar la de cal déu" -en castellà vindria a ser "aquello fue la de Dios es Cristo"-).


Sol d'hivern per una escletxa del mur glaçat. Un descans abans de la pròxima batalla. Catalunya (Mas) i Espanya (Felipe), per dir-ho d'alguna manera, parlant. El primer, torero, agosarat, aguantant l'envit sense perdre el somriure, fins i tot lluint-se en alguna passada; el segon, miura antic, conservador, pensant-s'ho molt i molt, filòsof. Sempre hem estat aquí, posant-hi l'espatlla, va dir Mas a González (parlava Pujol?); l'"espai públic compartit", Espanya, ha de continuar sent-ho", va dir Felipe a Artur (o era Habermas?). Se'ls va entendre gairebé tot. I gairebé va semblar que estiguessin a punt d'entendre's. Debat i cigar de cal déu: el que deuria fumar Rajoy, encara que ja no fumi, quan Felipe va dir que això de la consulta, ell tampoc. Dura el que dura, el sol d'hivern.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada