Rosa i Susana

Per: David González

La Vanguardia 4/13/2013

PUGEN com l'escuma dels dies. Dones de caràcter, tenen gairebé el mateix cognom i malgrat militar en partits diferents i rivals i estar separades per l'edat i la geografia, es van nodrir del mateix. L'una va créixer al nord, en el socialisme metal·lúrgic basc; l'altra al sud, en el socialisme andalús per oposició, però totes dues sospiren per Madrid. Pel trencaonades-centre passa el gruix de les seves ambicions i volen posar-hi el coll per assolir-les. Enfilada en les enquestes, Rosa Díez González (Sodupe, Bizkaia, 1952), filla d'obrer antifranquista, funcionària foral i eterna indignada chic, postula la seva criatura, la UPyD, com a àrbitre (o arbitressa) del pròxim Govern d'Espanya. Susana Díaz Pacheco (Sevilla, 1974 -any del senyor del congrés de Suresnes-, presidenta d'Andalusia, filla de lampista municipal llicenciada en Dret, i tan senzilla com coratjosa, vol marcar des d'ara mateix l'agenda del nou PSOE brandant una versió lampedusiana del catecisme del 15-M. Meritori, l'afany regenerador, venint com ve de l'únic territori autonòmic encara immune a l'alternança en democràcia.

Rosa i Susana, tan diferents i tan properes, s'entenen. Totes dues comparteixen idèntica obsessió: Espanya -i Andalusia i la humanitat, com diu l'himne- i el mateix boc, expiatori i, per més senyes, català. "Som la garantia contra el xantatge (nacionalista)", clama Díez; "Dret a decidir la independència? Això no ho diu en cap Constitució del món", rebla Díaz. Rosa, barrinaire eixerida -pizpireta li deia Arzalluz quan era la consellera del Ven y cuéntalo d'Ardanza- va fer tremolar el PSOE en ple al Congrés dels Diputats amb una moció trampa contra el dret a decidir (dels catalans). I Susana, des del palau sevillà, va encendre la metxa amb Guerra i Chaves com a cap de pont. Reverdeix el lobby andalús que mai no es va marcir. El PSOE -amb el PP- va donar el sí a Rosa amb permís de Susana i, de retruc, es va emancipar del PSC, que es va quedar en l'abstenció i sense Rubalcaba. Avís de Susana i glòria per a Rosa. Maquiavel escriuria avui Les princeses. Espanya -i Andalusia, per descomptat-, l'única cosa que importa. S'entenen, Rosa i Susana i les entenen. Elles són el que ve ara i volen fer un reset general. Ull amb la síntesi. Navarro, tapa't; Rivera, alerta.