dimecres, 13 de febrer de 2013

POT PLEGAR, UN PAPA?



                                                      ALESSANDRO DI MEO / ANSA / EFE                                                                         
Per: David González
LA VANGUARDIA, 12/02/2013

EN l'ERA d'INTERNET, en què se suposa que tots hem passat a ser transparents i que, almenys potencialment, ni un sol racó del nostre ésser -és a dir, de la manera que tenim de ser-hi, al món- pot ser amagat al gran germà virtual, no hi ha hagut cap periodista, bloguer o analista informat que fos capaç d'avançar-se ahir a una de les grans notícies del segle: l'anunci de renúncia d'un Papa. En la interpretació més habitual, l'assumpte serà despatxat com una prova més que el mil·lenari hermetisme vaticà té una solidesa a prova de xarxes socials (i de serveis d'intel·ligència) encara que el mateix Benet XVI en fos usuari, a través de Twitter, i, amb això, hagués pogut quedar exposat, ni que fos mínimament, al gran ull que (suposadament) tot ho escruta i anticipa. Queda clar que el mur del Vaticà -com el de la República Popular Xina- pot ser impermeable a l'acció de les xarxes socials que tot ho vigilen i en què tots ens vigilem. La qual cosa prova que el món continua sent força menys transparent del que alguns s'han pensat, però també que un Papa també és -o pot ser o ha de ser- un home lliure. És a dir, que, en últim terme, només admet un àmbit d'exposició: el que només depèn d'ell mateix. Ho va escriure J.S. Mill a On liberty: "En tot allò que només té a veure amb si mateix, el seu cos i la seva ment, l'individu és sobirà".

Pot plegar, un Papa? El fet de ser el cap de l'Església catòlica, comunitat en què es reconeixen 1.200 milions de persones, o d'una modesta escala de veïns en el barri més petit del poble més petit, no ha d'implicar en cap cas deixar de ser un home lliure tret que acceptis deixar de ser un home. L'home és l'únic animal capaç de triar i, al capdavall, és això el que fa iguals tots els homes. Joseph Ratzinger ho ha fet, ha decidit, en tant que líder espiritual, en tant que polític, i en tant que persona. Però el cas també ens serviria si no fos així: és a dir, si hagués renunciat per altres motius més enllà dels que ha manifestat, que les forces físiques ja no l'acompanyen per poder completar el seu ministeri. Tot home ha de poder triar, conscient dels seus límits en relació amb ell mateix i amb els altres homes. Ens ho van ensenyar aquells il·lustrats del XVIII, la majoria antipapistes ferotges. I un Papa ha de ser lliure per ser Papa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada