Per: David González
La Vanguardia
6/06/2015
D'EMERGENTS A SUBMERGITS? Tractant-se d'una enquesta, d’una enquesta més, cal posar-ho entre interrogants per agafar la distància mínima. Però les cartes de navegació per a l'estiu polític espanyol que van subministrar ahir els cuiners del CIS allunyen el gran naufragi del sistema de partits heretat de la transició en l'horitzó des de fa bastants mesos i que les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig van convertir gairebé en terra de promissió a tocar per a Podem i Ciutadans i en negre abisme per al PP i el PSOE.
Els (fins ara?) partits emergents no només han moderat la
velocitat de creuer amb rumb al canvi de règim, el final d'un bipartidisme que
sempre ha estat imperfecte, sinó que, potser, comencen a tocar fons. Com
cantaven The Surfaris a les platges de l'alegre Califòrnia dels primers
seixanta, els de Pablo Iglesias i Albert Rivera han caigut de la planxa, estan
en wipe out . És una simple relliscada o bé l'onada que fa ben poc cavalcaven a
pler els ha enviat a besar els peixos? El cas és que els vells taurons, el PP i
el PSOE, s'esmolen les dents o, si més no, se les enllustren.
Mariano Rajoy va inaugurar l'estiu a les fredes aigües de l'Umia,
a la seva Pontevedra natal, aigües obagues envoltades de bosc; va venir a la
lluminosa platja de Castelldefels -municipi lliurat pels socialistes de Miquel
Iceta a la independentista AMI- per llançar in extremis la candidatura a les
catalanes del 27-S d'un altre home de la costa, el badaloní Xavier García
Albiol (la també mediterrània Blanes, ciutat natal d'Alicia Sánchez-Camacho,
queda molt més al nord), i pot ser que arribi a Nadal amb els Beach Boys a tot
volum per l'autopista cap a la Moncloa.
Amb la millor marca del PP en 18 mesos, i malgrat que Pedro
Sánchez continua una mica marejat -lògic, quan la galerna no acaba de remetre-,
el president espanyol ha aconseguit fer surar el bipartidisme, que torna a
superar el 50% en intenció de vot després del terrorífic descens a la fossa de
les Mariannes -i perdó per la ironia- al CIS de l'abril, on populars i
socialistes només arribaven al 49,9%. A l'avantsala de les municipals i
autonòmiques del maig es van encendre totes les alarmes al pont de comandament.
Després, a les urnes, es va imposar la realitat: el PP va tornar a guanyar, i
encara que els pactes de tots contra els populars van permetre al PSOE
recuperar una bona part del poder autonòmic i municipal, el bipartidisme va
mantenir el timó... gràcies als que es van juramentar per arrabassar-l'hi.
A l'hivern, gener del 2015, el CIS situava Podem com a segona
força amb el 23,9%. Iglesias estava al punt àlgid, però a l'abril, de sobte, va
baixar a un 16,5%, just quan C'S aconseguia disparar-se fins a un 13,8%. Ara
les calorades de l'estiu han situat Podem en el pitjor registre des que va
emergir a les sèries dels CIS, amb un 15,7%, i han gripat els motors del fora
borda de Rivera, que baixa d'un 13,8% a un 11,1%.
I tot i això, el CIS ja pregunta als espanyols quina aliança de
govern els fa perdre la son en les nits estrellades mentre solquen el gran blau
davant l'eventualitat que ningú no arribi al pròxim port amb la majoria
absoluta del passatge en perfecte estat de revista. I se'n posen una de
pirates, si pot ser la de Johnny Depp i Penélope Cruz, i miren a babord i
sospiren pel mariner Sánchez i el corsari de Vallecas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada