DUBTO, ERGO EXISTEIXO

Per: David González

La Vanguardia

4/08/2015

Judith Butler

MALGRAT l'esforç de la filosofia de la diferència en l'últim terç del segle XX -Deleuze, Foucault, Derrida, Butler- o dels neopragmatistes -Rorty-, fa 2.500 anys que estructurem la nostra manera de pensar partint de dicotomies binàries: positiu/negatiu (que diria Van Gaal), negre/blanc (al pa, pa i al vi, vi, i l'aigua, clara), masculí/femení (i què en fem, dels altres?), reforma o ruptura (i si al final ens quedem com estem?. No hi ha manera de pensar d'una altra manera, i, tot i això, l'ambigüitat, l'interstici, el ni sí ni no, el no sap/no contesta, la indeterminació, el fora allò altre trinxa totes les certeses. Les "certeses": aquestes seguretats que sempre ho són a posteriori, encara que el pes del prejudici imposi la llei del que és (pretesament) inapel·lable.

Anant a l'ara i aquí: Què passa amb les ciutadanes i els ciutadans que no estan ni pel sí ni pel no a la independència? Fins a quin punt serà determinant el 27-S el paper dels indecisos pel que fa al desafiament del president Artur Mas i els partits i entitats sobiranistes, i l'entossudiment del Govern central i altres poders de l'Estat espanyol a no plantejar alternatives?

Després de la no-consulta del 9-N, en què van votar 2,3 milions de persones, dels quals 1,8 milions ho van fer pel doble sí, els partits independentistes van xifrar en 500.000 vots més els necessaris per a un resultat sense discussió. Es tractava de sumar a la causa els indecisos, els diferents, aquests altres que, no sent hostils al que decideixi la majoria, dubten sobre si embarcar-se o no cap a Ítaca. Ara es tracta -i aquesta és una de les claus de la llista unitària Junts pel Sí- de mobilitzar els propis de manera que es donin les mínimes fugues. Sense matisos. Així, aviat començaran les apel·lacions dels líders de Junts pel Sí al vot útil: els destinataris seran els partidaris de la CUP i els que, bo i sent independentistes, anteposen el redemptorisme d'esquerres a totes les altres coses. Pel mig camp, el PSC i Unió es disputaran la bandera d'"el que és raonable", mentre que el candidat del PP i la candidata de Ciutadans entraran en un combat cos a cos per abanderar el no.

Legalment ordinàries com totes, tal com ahir les va convocar el president Mas, políticament més o menys plebiscitàries -sospito que ho seran en funció del resultat, és el que els deia de les certeses, que sempre són a posteriori encara que sempre sembli el contrari-, les del 27-S, dic, són unes eleccions. Per tant, cal guanyar-les. A més, quan es plantegen a blanc o negre, com és el cas, gairebé no hi ha lloc per a matisos. Però, tot i això, el dubte existeix. Dubto, ergo existeixo, que diria el gran Descartes.

René Descartes

Els uns i els altres farien bé de no obviar els indecisos, bàsicament perquè podrien decidir-se. Els del sí, els haurien d'aclarir tant com poguessin perquè haurien de votar sí; els del no el contrari i els del mig, cap on anem. I tots farien bé d'escoltar les raons de la seva indecisió. De la seva diferència, encara que només sigui perquè són decisius.