dimecres, 29 de juliol de 2015

DUR COM UNA PEDRA

Per: David González
La Vanguardia 25/07/2015

ALGÚ podia pensar que Catalunya s'estaria quieta amb tot el que està passant? Estaria morta, si s'estigués quieta, i això ho sap tothom, els de l'estelada i els de l'altra, que ahir -suposo- van celebrar Sant Jaume, patró d'Espanya (o era de les Espanyes?)

Siguem seriosos: ¿algú podia pensar sense despentinar-se que el Tribunal Constitucional podia carregar-se l'Estatut i que els catalans ho entomarien com qui sent ploure? És a dir: que aquest (auto) cop constitucional a la Constitució, del nucli dur duríssim de la qual forma part el règim autonòmic català que el Govern de Rajoy amenaça de suspendre, quedaria sense resposta?

Siguem seriosos: ¿algú pot pensar sense enrojolar-se que la Catalunya que des del 2010 es va aplicar com ningú a retallar despesa pública per imperatiu merkelià, amb els resultats coneguts -desempoderament de les classes mitjanes i populars- i, tot i això, va continuar contribuint com gairebé ningú al sosteniment dels comptes del Regne, en el moment que més s'ensorrava tot -fins i tot el Ministeri d'Hisenda assumeix ja les balances fiscals-, en aquestes condicions, dic, algú podia pensar que Catalunya s'havia de quedar de braços plegats?

Pensar el contrari és conèixer molt poc Catalunya i fins i tot ­Espanya o, almenys, una certa ­Espanya que, sens dubte, també passa per Catalunya. És clar que el pati està molt mogut. Tot està tan revolucionat que fins i tot Ramon Espadaler, el candidat d'Unió i de Duran, predica una revolució per al 27-S: la del "seny". Revolució -títol d'un disc de La Polla Records, grup de punk alabès dels vuitanta- és el terme d-e moda aquí, fins i tot en els ambients més temperats.

Així que tampoc no s'estranyin que un "comunista", com va dir el ministre Margallo, encara que sàpiga perfectament que Romeva no és un "comunista" com Rajoy tampoc no és un "franquista", lideri la candidatura de Mas i de Junqueras. He dit Mas i Junqueras? Sí, un parell que fins fa quatre dies no podien ni acostar-se l'un a l'altre, han congelat les sigles, les de Convergència i ERC, i s'han posat de quart i de cinquè a la llista perquè l'impossible és el que passa.

Lluís Rabell, el candidat de la confluència d'esquerres, també va votar sí-sí el 9-N. Compte perquè fins i tot els no plebiscitaris, encara que Iglesias i Herrera jurin i perjurin el contrari, s'han posat l'hàbit de plebiscitants tot i la calor que fa.


Que tot això continua sent suflé, i res més que suflé, diu vostè? Potser, però el suflé, a més de pertinaç, s'està posant dur. Dur com una pedra, que dirien els gloriosos AC/DC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada