dimecres, 23 d’octubre de 2013

DE FOMENT A PEDRALBES


L'ALTRE DIA, un conseller en viatge oficial cap a les Terres de l'Ebre va haver de parar a l'autopista per comprar una ampolla d'aigua. Res de l'altre món si no fos perquè el conductor li havia fet saber que l'ampolleta havia estat eliminada en els viatges oficials a causa de les retallades. Catalunya, o sigui, els seus ciutadans i les seves empreses, han estat menystinguts en els pressupostos de Montoro-Olivares alhora que se'ls exigeixen nous sacrificis; la llei Wert ha seguit endavant amb el setge a la llengua i l'escola catalana impasible el ademán, i el Ministeri d'Exteriors ha vetat el president de la Generalitat en una cimera mediterrània a Barcelona com a resposta a la plantada de Mas a la vicepresidenta Santamaría a la seu de Foment. Inquietant, com allò de l'ampolleta del conseller. En altres circumstàncies, el Govern espanyol -encara que res no l'obligui- hauria permès al president de la Generalitat saludar els assistents al fòrum. I no és el primer cop que s'han produït topades protocol.làries d'aquesta mena. Però en aquells temps, cap president de la Generalitat plantejava el que planteja ara Mas.

"LA RENDICIÓ DE BREDA" o "LES LLANCES" / VELÁZQUEZ
El Govern espanyol es va pensar que el "suflé" independentista es desinflaria i es va trobar amb 1,6 milions de catalans revivint la via bàltica. El Govern espanyol es va pensar que el 12-O la "majoria silenciosa" s'alçaria contra la "dictablanda sobiranista" i es va trobar que tal majoria amb prou feines omplia la plaça Catalunya i una vorera d'El Corte Inglés. En paral.lel, aquí es va creure que Madrid no tindria cap més remei que plantejar alguna alternativa dialogada o, si més no, obrir el ven tall dels gestos amb els instruments de sempre. Però va resultar que al silenci de Rajoy el va seguir la partitura aznariana: "Espanya colla i, si fa falta, ofega". El Govern del PP, i els defensors de l'statu quo, inclòs Zapatero, també estan en fase postautonòmica, com CiU però al revés.

Guerra de nervis? Potser sí. Però si la política és la guerra continuada per altres mitjans, que va dir Foucault invertint la famosa sentència de Von Clausewitz, el sobiranisme també s'haurà d'acostumar a la idea que l'Estat està disposat a fer el que sigui i davant de qui sigui per guanyar el plet d'una vegada i per sempre i si pot ser per 10 a 0.

La Vanguardia 22/10/2013





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada