tag:blogger.com,1999:blog-5504152780484870944.post5995280344752562807..comments2015-10-11T13:20:48.400-07:00Comments on David González-DIARI (O NO) d'un diarista: CATALUNYA ESOTÈRICADavid González Rubiohttp://www.blogger.com/profile/08383831681836331299noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-5504152780484870944.post-89432395279598313332013-10-12T08:24:41.061-07:002013-10-12T08:24:41.061-07:00Molt bo, Marc, però compte amb viure en el somni p...Molt bo, Marc, però compte amb viure en el somni permanent perquè les realitats se'ns escaparan dels dits. David González Rubiohttps://www.blogger.com/profile/08383831681836331299noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5504152780484870944.post-27740500461107649832013-10-09T10:44:12.862-07:002013-10-09T10:44:12.862-07:00Curiosa reflexió que escapa a l'impacte mediat...Curiosa reflexió que escapa a l'impacte mediatic que persegueix l'enquesta. Respostes a les questions que planteja en David, l'articulista, tantes com vulguem. Tants caps, tants barrets. Per que no oblidem que Catalunya, és sociologicament individualista i imaginativa. Individualista per raons obvies que tots coneixem. I imaginativa ratllant una fantasia desbordant, quasi artística, que la cultura catalana ha estigmatitzat amb el tradicional concepte de rauxa. El calcul, l'estrategia, ... el seny que ha d'equilibrar la rauxa, és el "roc a la faixa". En definitiva, un dibuix sociologic a l'alçada del millor Miró. A tot això molts hi han vist l'anima de la resistència catalana en un escenari geopolitic que durant segles ha estat marcadament hostil a aquesta forma de mirar el món. Però l'experiencia que ens aporta la història demostra que els catalans, individualment o en grups socials més o menys compactats hem practicat el moviment de les ones del mar: ara m'estiro, ara m'arronso. I quan els catalans ens arronsem ho fem per que ens domina la por; una por que històricament ens ha agradat anomenar prudencia, seny, ... fins a l'extrem que n'hem volgut fer un valor nacional. També es cert que amb l'arronsament, la reculada, el replegament, els catalans hem imaginat una època més prospera, "rica i plena"; ... la fantasia que vol esdevenir realitat amb l'estirada, el futur de plenitud social, cultural i nacional. I això és el que ens fa singulars: la capacitat de mantenir el foc viu, el somni; la llarga i pacient espera. L'hora de la veritat, l'hora de ser valents, arrauxats, i de purgar els nostres propis pecats. Fins i tot d'oblidar les nostres propies febleses i traicions. I les dels nostres politics !!!. Marc Ponsnoreply@blogger.com