Per: David González
Com o de quina manera
afectarà al curs de l’anomenat procés sobiranista català l’abdicació del rei
Joan Carles I? De moment, s’equivocarà qui cregui que ja té la resposta a
l’interrogant. A les
incerteses obertes d’ofici en una dinàmica política com la iniciada a
Catalunya, cal afegir-hi ara un nou imprevist en el full de ruta. Malgrat que
ja fa mesos que s’apuntava la possibilitat que el Rei prengués la decisió
formalitzada ahir –i encara que ell mateix va semblar que la descartava
rotundament en més d’una ocasió– no és menys cert que res no feia preveure en
les últimes setmanes que finalment es materialitzaria, almenys ara.
Per uns, que són molts
–als resultats de les eleccions europees a Catalunya em remeto–, els que
defensen ras i curt la ruptura amb la resta de l’Estat sí o sí i com més aviat
millor (als quals es poden sumar els que a Espanya esgrimeixen el dret a
decidir entre monarquia i república), l’abdicació del Rei és la consumació de
la tempesta perfecta. L’apoteosi de la profunda crisi que viu Espanya, no només
econòmica, sinó institucional i política. Tot l’edifici tremola fins a la
cúspide, es ve a dir, i, per tant, cal sortir-ne i ha de ser ara. En canvi, és presumible
que, per molts d’altres –inclosos també partidaris de la consulta del 9 de
novembre–, el relleu al capdavant de la monarquia espanyola sigui considerat un
moment prou complex i delicat per no afegir més llenya al foc, per posar el
rellotge a zero o, si més no, per concedir un marge en espera d’esdeveniments.
Felip V d'Espanya / J. RIGAUD |
I aquí sorgeix la segona gran qüestió:
propiciarà el nou titular de la monarquia, el nou cap de l’Estat, el futur rei
Felip VI, la iniciativa, la resposta o alternativa a l’anomenat desafiament
sobiranista català, que reclamen tant les institucions catalanes, encapçalades
–no s’oblidi– pel president Artur Mas, com els sectors econòmics, polítics i
socials partidaris de les anomenades terceres vies? Hi ha la possibilitat de
replantejar la qüestió catalana en el marc de la reforma de la Constitució que va
legitimar a les urnes la monarquia de Joan Carles I per relegitimar ara la de
Felip? Mas va dir ahir que, en tot cas, el procés continua. Veurem com. Ironies
de la història, ara fa 300 anys de l’inici de tot plegat amb un altre rei Felip.