L'ESPANYA DE L'EMPENTETA

MERKEL ens pren l'economia, però ens deixa la policia i la recaptació general de tributs. No tornem a Westfàlia (tot i que la recentralització interior pogués fer-ho pensar) sinó a l'esquema tardomedieval de sobiranies difuses o multicompartides de principis del segle XVI en les quals va sorgir l'Estat modern europeu... però sense Nou Món per descobrir. Aquest és el teló de fons de la fase "postautonòmica", en expressió del periodista José Antonio Zarzalejos, que estem enfilant. L'Edat Nova: de l'Espanya "nació de nacions" a l'Espanya de les diputacions (i gràcies).

L'Estat-nació està mutant en imperis de proximitat (Alemanya), en grans estats associats (França) i en províncies tutelades (Espanya) o en trànsit de liquidació (Grècia). Les antigues fronteres "nacionals" es mantindran com a límit administratiu i simbolicocultural. Però les fronteres interiors seran redissenyades per adaptar-se a la nova/vella comesa de l'Estat: el control del territori, la fiscalitat i l'ordre públic mitjançant un aparell burocràtic més reduït, eficient i recentralitzat. La crisi transformarà la majoria dels estats europeus en simples districtes fiscals i policials. Està passant en estats unitaris amb descentralització administrativa com Itàlia (supressió de municipis i províncies) i en els compostos o quasi federals com Espanya (reprovincialització forçosa a costa d'ajuntaments i autonomies). El cafè per a tothom serà ara xicoira per a qui se la pugui pagar.

El rescat total d'Espanya buidarà qualsevol residu de sobirania econòmica del regne... i d'autonomia interior d'allò que la Constitució del 78 en va dir "nacionalitats i regions". N'hi ha que es deixen rescatar de grat, d'altres només esperen una empenteta. Una empenteta de Draghi, una altra de Montoro i visca les províncies! I mentrestant, les xarxes socials, allà on belluguen la cua els nous arbitristes i cirurgians de ferro, vomiten la cançó de l'estiu: "Fora autonomies!".

(PD: amb aquest panorama, ¿els partits catalans de debò que estan en condicions de perdre un minut discutint si els ciutadans d'aquest país tenim dret o no a decidir sobre els nostres impostos? No deu ser que alguns s'estimen més l'empenteta? Ho anomenen "pacte fiscal", però diria que ens estem jugant la llibertat.)

Per: David González
La Vanguardia, 24/07/2012
Versión en castellano: 

http://www.lavanguardia.com/economia/20120724/54328804746/la-espana-del-empujoncito-david-gonzalez.html

L'EDAT NOVA

SILENT EVOLUTION / Jason DeCaires Taylor

S'ESTÀ FENT DE DIA, però l'albada tragina una mala llet còsmica. El part serà llarg i dur, i la sortida dependrà de com se les empesqui cadascú. Cert, necessitem un rearmament moral. Però em temo que no es tracta (o no n'hi haurà prou) de recuperar els vells i venerables valors de l'ètica a Nicòmac, sinó d'edificar valors nous. Sòcrates no hauria d'haver pres la cicuta encara que li dolgués contradir el veredicte de la polis, que el va condemnar. Sòcrates hauria d'haver llegit Nietzsche (per a bé): caldrà reconstruir el subjecte -no el jo autista, sinó el que limita amb els altres jo- perquè sense ell, sense individus lliures, crítics i responsables, no hi haurà drets, ni deures, ni futur, ni ètica ni res de res.

Estem en una Edat Nova -per això no entenem res- i caldrà refer tota la bastida; això ha de ser un reset general o aquí no se salvarà ni Déu. Prudència? No tots han estat/hem estat uns lladres o uns insensats. Expiació? Au, va! "Una cosa és robar i una altra gestionar malament", comentava l'altre dia un alt executiu, en un acte empresarial a Barcelona. "Gestionar malament"? I per què Espanya, és a dir, els ciutadans, han de ser solidaris amb els mals gestors de Bankia? I per què Europa, o sigui, nosaltres mateixos, ens hem de rescatar amb els nostres propis impostos, degudament incrementats, perquè alguns ens han "gestionat malament"? "La gent ha de saber que ningú no dóna duros a quatre pessetes", afegia l'alt executiu, molest. Quina gent? Aquella a la qual prometíeu el cel de franc?...

Alerta, senyora Fabra, perquè fotuts fa algun temps que ho estem (per cert: com porta el seu pare allò dels tribunals?). Tota aquesta trencadissa la continuaran pagant els de sempre. O sigui, els prudents. Els del 21% d'IVA al setembre, els de 7.500 milions més d'impost de societats, els que van declarar fins a l'últim cèntim, els que no van tenir tanta sort... Els que han volgut viure millor fent els deures cada dia. Viure millor? Doncs sí, a això aspira tota ètica: a "la vida bona" (no confongueu amb la "bona vida"); com diu el professor Ramon Alcoberro, a ser humans, "autocentrats, lliures, crítics i joiosos". Res a veure amb culpes ni cilicis ni amb pecats que han comès d'altres. Alerta, superbs, perquè els prudents n'estan fins als nassos.

David González, La Vanguardia, 17/07/2012

Versión en castellano:
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120717/54325957247/la-edad-nueva-david-gonzalez.html

Referències imatge:
http://www.underwatersculpture.com/

APUNTS (40)

E L L S (ja són aquí)

                                       

                                                   

'LA ROJA' I LA XIMPLERIA

Per: David González

La Vanguardia, 3/07/2012

DOBLE assistència per a Espanya. La primera l'hi van servir en safata Hollande i Monti a Rajoy davant la porta de Merkel, en l'última cimera de l'euro. La segona van ser els quatre gols a la final de l'Eurocopa a Kíev. L'una permetrà respirar als bancs. L'altra injecta un xic d'autoestima a un país que encara arrossegarà els peus per molt de temps.

Amb humilitat relativa van saludar dissabte les portades dels diaris l'eurogesta del de Pontevedra; més dispar va ser el tracte als de Del Bosque dilluns, des del patrioterisme roig-i-groc més caspós -algunes primeres pàgines semblaven un estanc o una bústia de correus dels d'abans-, a la glorificació esportiva i humana del conjunt espanyol, passant per la minimització dels fets com a acte d'afirmació antiespanyolista. Ni la roja són els terços de Flandes ni ignorar la realitat la canvia un gram, però que cadascú se les compongui amb les portades que compon.

El públic -i el del futbol més- és sobirà: i si a Madrid o a Sevilla la normalitat era l'explosió de joia a les places, a Barcelona -i no diguem a Sant Sebastià- és notícia que algú pengi una bandera espanyola al balcó. La qual cosa no vol dir que molts catalans -independentistes inclosos- no se n'alegrin ni que sigui perquè la majoria dels cracs de la tricampiona militen al Barça. Vet aquí allò de Xavi i alguns més amb la quadribarrada per a desesperació i o lament dels que només veuen el món en roig-i-groc o en cosmopolita-de-si-guanyen-els-meus.

Deia Pascal al segle XVII que el cor té raons que la raó no entén. Fa dos anys, al Mundial de Sud-àfrica, el gol d'Iniesta i la victòria espanyola es van celebrar als carrers de Barcelona dos dies després que centenars de milers de catalans es manifestessin per denunciar el cop constitucional contra l'Estatut. No descartin que alguns fossin als dos escenaris o compartissin les raons dels uns i dels altres. Catalunya és així de rara, senyora: que un 51% dels enquestats pel CEO declarin que votarien sí a la independència suposa que un 49% no ho veu tant clar, però també que part d'aquests últims, inclosos molts votants del PP, rebutja l'espoli fiscal o no entén per què ha de pagar l'euro sanitari de Rajoy si ja paga el de Mas. Espanyols no sé, ximples tampoc.

Versió en castellà / Versión en castellano:
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120703/54319692537/la-roja-y-la-tonteria-david-gonzalez.html

APUNTS (39)

"NEWTON" / W. BLAKE (1757-1827)

L'home no és més que una canya; la més feble i indefensa de la natura, però és una canya que pensa. Per trencar-la, no cal que l'univers sencer s'armi en contra d'ell: n'hi ha prou amb un vapor, amb una gota d'aigua. Però encara que l'univers el trenqués, l'home continuaria sent  més noble que allò que el mata, perquè sap que mor i coneix la superioritat que l'univers té sobre ell. En canvi, l'univers no en sap res, de l'home".

B. PASCAL, Pensaments